
Els vestigis més antics trobats fins al moment corresponen a dos abrics amb representacions d'art rupestre postpaleolític, datades provisionalment entorn del IV-III mil·lenni a. C. i pertanyents als estils coneguts com a Art Esquemàtic i LLevantí.
Estes recents troballes són de gran interés per a la comprensió de les societats del nostre passat, ja que augmenta i enriquix el conjunt d'estacions amb art rupestre postpaleolític de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, art declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998.