
La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, adoptada per la Conferència General de la UNESCO en Paris l'any 2003, definix el patrimoni cultural immaterial com "els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques "junt amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que li són inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguen com a part integrant del seu patrimoni cultural" i que es manifesta en particular en els àmbits següents:
o Tradicions i expressions orals, inclòs l'idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial.
o Arts de l'espectacle.
o Usos socials, rituals i actes festius.
o Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l'univers.
o Tècniques artesanals tradicionals.
Per tant, els béns immaterials del patrimoni etnològic valencià, segons la Llei 4/98 de Patrimoni Cultural Valencià, estarien constituïts, “per les activitats, coneixements, usos i tècniques representatius de la cultura tradicional”.