Època medieval

Època medieval

No obstant, és d'època medieval quan disposem de nombroses referències a Orxeta en textos històrics, a més d'abundants testimonis materials recuperats gràcies a les intervencions arqueològiques realitzades en els últims anys.

Orxeta, no hi ha dubte, va ser durant bona part de la seua història lloc de moriscos. La seua prosperitat va quedar manifesta en el seu creixement demogràfic, que va passar de les 275 ànimes de la població morisca de 1563 a les 800 de 1602. Este creixement es va interrompre davall el regnat de Felip III, en 1609, per l'expulsió dels moriscos, que va suposar la pèrdua del 71,8 % de la seua població, veient-se reduïda als 225 habitants. No obstant, el municipi no pareix participar les revoltes i alçaments que es van produir en la comarca, gràcies a la labor del Comanador Jerónimo Ferrer per a mantindre l'obediència. Va ser per este motiu, pel que Felip III, va concedir després de l'expulsió, a la Comanda de l'Orde de Santiago i als seus Comanadors la possessió de les terres que abans havien pertangut als moriscos d'Orxeta, dins de la demarcació de La Vila Joiosa.

No sempre va ser així. La Carta de Poblament de La Vila Joiosa del 8 de maig de 1300 promulgada per Bernat de Sàrria i redactada pel notari públic Domingo Bassa a Barcelona, de la que es coneixen còpies posteriors, fa referència a la fundació de la Vila Joiosa dins del Senyoriu Territorial d'Orechita (Orxeta) i Torres, que va ser donat set anys abans pel mestre de l'Orde de Santiago, El senyor Juan d'Ozores, al llavors Almirall Bernat de Sàrria. Esta donació d'Orxeta i Torres va ser contestada pel senyor Pedro Ferrandes de Hixars, (fill bastard de Jaume I), ja que es trobava dins de la seua administració des de 1257. Fallant-se el pleit a favor del senyor Pedro Ferrandes el 5 de maig de 1311. No obstant, en 1312, Jaume II va ordenar l'entrega del Senyoriu d'Orxeta al Comanador de Montalbán, i pertanyent a l'Orde de Santiago, Artal d'Orta. Quelcom que tindria a veure amb raons d'estratègia defensiva, ja que el senyoriu es trobava en la frontera sud-oest de la Corona de Castella.

D'època almohade ja es coneixia el Castillo d'Orxeta, popularment conegut com "Castellet del Moro". Es troba situat en el marge esquerre del riu Sella, sobre un xicotet promontori, al peu dels contraforts de la Serra d'Orxeta, i a uns 3,5 Km. del nucli urbà, encara que el seu accés actual es fa per la urbanització la Bella Orxeta. Els seus restes són de planta quadrangular en dos alçats que aprofiten la forta pendent. La seua fàbrica és de maçoneria ordinària en la base, encofrat de tàpia i alçat de rajola en filades amb zones en opus incertum. Conserva part de la seua albacana. El Castellet és anomenat en un text, depositat en l'Arxiu Històric Nacional, on se cita el següent:

"In dey nomine. Amen. Conoscida cosa sea a todos quantos esta carta vieren, como yo rey Zeyt Abuzeyt, nieto de Almiramamom, fago carta de vendición e de firmidade por siempre mas a vos Don Pelay Perez, Maestre de la Orden de Caballería de Santiago e a vuestrea Orden de suno de los mios castiellos que ay en Aragón, TI Orcheta e Torres, vendévolos e otorgóvoslos libres e quitos..."

Per esta escriptura, el senyor almohade d'Orxeta Zeyt Abu Zeyt, dóna el Castillo a l'Orde de Santiago. El text, del que es té còpia en l'Arxiu Municipal d'Orxeta, va ser confirmat per Jaume I en 1257, si bé durant un curt espai de temps va ser donat a Tevecino i al seu fill Zahat abans de passar a l'administració del senyor Pedro Ferrandis de Hixar.

La importància d'estes terres en època medieval s'entén dins de la política de fronteres i delimitació de propietats dels senyorius que han sigut l'origen dels actuals termes municipals. Després de la firma del pacte d'Almizrra en 1244, on es descrivia la frontera entre la corona de Castella i la d'Aragó, i que just passava prop d'estes terres, en un document firmat per Jaume I en 1296, s'establien per primera vegada els límits del terme administratiu feudal d'Alacant. En la primera interpretació d'este document, s'incloïen els municipis d'Orxeta i La Vila Joiosa dins de la demarcació territorial d'Alacant. No obstant, després de cotejar el document amb la Carta de Poblament de La Vila Joiosa de 1300 i el Ple de delimitació entre La Vila i Alacant de l'any 1786, es va poder elaborar un nou mapa de delimitació del terme que ara baixava fins al tèrmit municipals d'El Campello, Aigües, Busot, i per tant, quedaran fora d'este els termes referits d'Orxeta, Relleu i La Vila Joiosa.